

COMENTÀRI DE LA LLIGA DE 1ª DIVISIÓ
Donat que el Batman, molt acertadamente, ens ha posat les classificacions d’aquest any i el passat enganxades, això ens permet fer una primera valoració, quan portem ja jugats 82 partits que representan més del 26 % del total del campionat.
Un fet a destacar és que els 3 equips que varen pujar a primera l’any passat, (Tocornal, Vitamènia i Rapuco) estan classificats entre els 8 primers.
El Despertaferro es l’únic equip invençut (1 partit aplaçat) i juntamente amb el Tocornal (2 partits) es disputen el primer lloc.
De moment el Tocornal es el menys golejat amb 10 gols i el Rapuco tot i anar 5è ha rebut 29 gols en contra, encara que 23 han estat amb els 4 partits perduts. També a rebut la pitjor golejada 8-1 amb l’Estrella.
En quan el Villaverde i l’Estrella, segur que no trigaran a estar en el grup capdavanter. Tots 2 son el màxims realitzadors amb 34 gols tot i que tenen 2 i 1 partit endarrerits.
Continuan repasant la classificació , veiem que el Mercenaris i Batman 3è i 4art. han donat un pas endavant, doncs l’any passat tots 2 estavan a la promoció.
El Chondos i el Milan 9è i 10è estan més o menys com l’any passat.
Seguin ens trovem que el ICK a baixat 5 llocs, el Sporting que l’any passat va començar fortíssim ha baixat 10 llocs i el Botofumeiro que té tots els partits jugats ha baixat 6 llocs i es troba amb zona de promoció.
El Dream Team, tot i que té el doble de punts de l’any passat, tampoc es salva de estar a la promoció i es l’equip més golejat amb 31 gols. També han baixat a la zona promocional el CSI i el Comtal.
Finalment trobem en els llocs de descens, el Llove que ha baixat 8 llocs i té la meitat de punts que l’any passat amb 1 partit més, i el Saturnino que l’any passat anava 3er , però ha perdut els 5 partits per la mínima i per tant no es representatiu l’últim lloc que ocupa en l’actualitat.
O sigui que de moment existeix molte igualtat i una incertesa total.
Ara falta fer un estudi de 2ª Divisió. Que algú es decideixi a fer-lo.
UCO UCO UCO RAPUCO
EL QUE CAL FER PER MILLORAR EL NIVELL DE JOC
1er Tenir moltes ganes de aprendre.
2on Procurar-te uns botons acceptables, preguntant a diferents socis cóm trobar-los. No comprar els primers que t’ofereixin (doncs poden enredar-te) sense abans probar-los i comparar-los. El millor es que te’ls deixin una setmana a prova.
3er Una vegada confiïs amb els 15 ó 16 botons amb els que vagis a jugar la lliga, no facis més canvis, doncs si vas fent canvis no arribaràs mai a conèixer les qualitats de cada jugador (la força que li tens que donar, si aixeca molt o poc la pilota, etc.)
4rt Entrenar moltissim. No menys de 2 hores diàries de dilluns a divendres durant 2 anys. Es a dir que si no tens unes condicions innates (tipus Messi) tindràs que treballar molt i molt.
5è T’aniria molt bé trobar un entrenador, doncs ell et poliria els defectes, t’ensenyaria l’estratègia ,et posaria problemas i t’ajudaria a resoldre’ls i també t’explicaria trucs del joc i de la ment.
Jo vaig tenir la sort el començar l’any 2005 de trobar un bon entrenador (Bonanova) amb el que he estat jugant fins la pasada temporada diariamente de 3,45 a 6,30 h. També ho dec tot als botons que amb va donar el PIRABO el primer dia de jugar a la Associació. Actualment encara jugo amb 7 “PIRABOS” del 13 que faig servir per jugar la lliga.
Això es el que jo penso, encara que d’altres no pensin igual.
UCO UCO UCO RAPUCO
DESPERTAFERRO CAMPIÓ DEL TARDOR 2010!!!!
EL VITAMÈNIA GRAN FINALISTA ACONSSEGUEIX EL SEGON LLOC DEL RANKING ACFB.
... I DOS GRANS, GRANDÍSSIMS CLÀSSICS A LES SEMIS, RAMPONE i BOTOFUMEIRO.
Bona tarda, botonaires!
Un mes més, un Dissabte més, un Torneig més. Aquest Dissabte hem jugat un nou Torneig de Tardor, el Tardor 2010. I ha estat un Torneig especial per a mi, ja que han debutat nous botonaires. El Palauenc, el Betis, el Baix Montseny i el Catalunya han vingut a jugar i espero que no serà l'última vegada que vinguin. Ha estat el desembarcament definitiu del B.A.P. (Botonaires Associats Palauencs) a l'ACFB i espero que així continuarà. Felicitar-los per les seves ganes de venir i de participar. Segur que si perseveren els resultats milloraran.
D' altra banda també ha estat especial per què he arribat a la final del Torneig, que vaig perdre davant del Despertaferro. Des d'aquí felicito al Campió. I no només això si no que gràcies a que el Villaverde ha fallat, ja sóc al segon lloc del ranking, en detriment del Batman que estava esperant la seva ocasió de colar -se al segon lloc. Tal com em deia ell, saltiró de la cardina i ja l'he passat, jeje!
També voldria des d'aquí felicitar a l'amic Almogàvers pel seu gran paper, la veritat és que va ser una grata sorpresa. Si continues així, Joan, aviat ens fotràs fora de les primeres posicions de rànking !
I un record pel Manairons, que es va endur la consolació.
Felicitats a tots plegats pels resultats i per la participació.
Pep - Vitamènia
REPETIM CAMPIÓ: EL PENYA BLAUGRANA VILLAVERDE
A les semis retornen velles glòries... i un palauenc:
PREVI YOKASTA (sotscampió, 3-2 amb g.dor),
LLOVE (3er) i NISSAGA
Promoció finiquitada,
els equips tots decidits.
Uns han pujat a primera,
d’altres s’han picat els dits.
Dos grups de bons jugadors
es jugaven la primera,
jugadors de tots colors....
Es notava la trempera!
Palau al poder! –s’ha dit,
però collons com ha costat!
En Batman i en Vitamènia
al mateix grup...i un pèl cagats!
I de l’altre grup Rapuco
i un Comtal batallador.
Tots quatre cap a primera!
(van agafar l’ascensor).
L’últim partit (decisiu),
jugaven amb gran deler
el Dream Team contra el Comtal,
i el guanyava aquest darrer.
Però en el darrer minut
el DreamTeam un gol marcava
establint l’empat a dos
i el Comtal ja tremolava.
I amb el temps quasi exhaurit
el Dream Team va fallar un gol
que l’hauria dut a primera...
però no va sortir el Sol !
I aquesta és la breu història
de la nostra promoció.
Guardeu-la bé a la memòria
i que l’any que ve sigui millor.....
Apa, salut i botons!
Lo Gayter de Vitamènia
BENVINGUTS!
Primer, pel propi torneig en ell mateix. Botons, bons partits, emoció, gols, golassos (jeje!)... En fi, hem gaudit molt del joc. Només han faltat dos jugadors, que per causa de les festes de Setmana Santa no han estat a Palau.
Segon, pel dinar de germanor que vam fer després del torneig: bon ambient, bona teca, bon vi, bona conversa....
I tercer, per un fet molt destacable: entre tots els assistents vam redactar l’Acta Fundacional de la nova associació Palauenca, el B.A.P., que som els Botonaires Associats Palauencs.
Voldria donar èmfasi a aquest tercer punt. El nostre joc, mal que ens pesi, és un joc minoritari i anem justets de nous talents, de nous socis, de nous practicants. I no només a nivell local, si no també a nivell més ampli. L’exemple el tenim a Barcelona, on costa molt i molt trobar nous socis, i sobretot nous socis joves que garanteixin la continuïtat del nostre joc. O a Osona, on hi havia molt entusiasme i poc a poc s’ha anat morint el joc. O a València, on els practicants d’aquest joc són escassos (d’aquesta darrera associació en parlo per referències, excuseu-me si hi ha algun error).
Crec que en general la tendència és pessimista, però.....NO! NO DESESPEREM! A Sta.de Palautordera hem sembrat una llavor que comença a germinar. Som catorze socis, quatre dels quals (35%) són nanos joves (sí, joves, que vol dir que tenen entre onze i catorze anys!!), un parell que s’acosten a la trentena, i la resta pels volts dels quaranta.... O sigui que sóm una associació jove, amb un gran futur. I és per això que un torneig de Copa com el de Dissabte ajuda a consolidar les bases del joc a Palau, que conta ja amb una lliga que està en joc des d’aquesta temporada.
Per tant felicitem-nos tots plegats per aquesta iniciativa botonaire. Que no defalleixi l’esperit dels botons i que no ens faltin les ganes per tirar endavant. I sobretot no abaixem la guàrdia! Cal que busquem més socis i que engresquem a més gent. Si aconseguim un soci cadascú ens plantarem a la trentena d’afeccionats, i això ja començaria a fer goig!
Apa, salut i botons! Pep - Vitamènia
Ahir a la nit estàvem parlant de qüestions del reglament un grup de botonaires i un d´ ells, l´Esteve "Chondos" Verde , va comentar que no estava d´ acord amb la interpretació que solem fer d´ una jugada que es produeix amb molta freqüència i que explico a continuació:
Un jugador intenta una passada i , després de tocar-la, la pilota queda fregant ( o gairebé) un altre jugador del mateix equip.
¿ És passi ? No se sap. I, per tal de determinar- ho, un dels dos jugadors ( o tots dos) s´ acosta a la pilota, s´ ho mira detingudament i, moltes vegades, conclou que la pilota "està tocant" al jugador receptor i, per tant, és passi.
El Chondos va explicar que li sembla gairebé impossible que la pilota i el jugador quedin tocant i que si poséssim una lupa suficientment potent veuríem de ben segur espai entre jugador i pilota. En tot cas ningú no pot estar segur a simple vista de que els dos botons, jugador i pilota, quedin tocant. Em va cridar l´ atenció el seu argument perquè jo penso el mateix.
De fet penso que és impossible que una pilota que impacta amb un jugador, per lleu que sigui l´ impacte, quedi tocant amb el jugador. Crec que ha de quedar sempre una separació, per petita i microscòpica que sigui. Seguint amb aquest raonament sempre seria fals dir que jugador i pilota "estan tocant" i, per tant, mai ningú podria arribar a la conclusió de que "ha estat passi" una jugada d´ aquest tipus basant- se únicament en la observació a posteriori de pilota i jugador. ( Ara rellegeixo aquesta última frase i em sona una mica massa contundent i pretensiosa però, en fi, aquesta és la meva opinió)
En definitiva el que proposo és que només considerem passi aquelles jugades en que veiem ( o escoltem) efectivament el passi. Penso que si tenim dubtes i hem d´ acostar la nostra mirada clínica a la pilota per tal de dirimir- ho, llavors no podem honestament dir que ha sigut passi perquè, insisteixo un cop més, així no és possible saber- ho.
Merceria vella
Merceria vella..., on deus d’estar?
Lloc de troballa i record
D’un temps que no tornarà.
Amb il·lusió et busquen, per tornar-hi a comprar
Nens petits, ara ja grans
Botons de totes mides, botons per a jugar.
La mare, la tieta, la veïna , que cosien amb tot afany
També van ser proveïdores
En aquell temps ja a passat.
I el nen, molt crescut..., ara ja gran
I que vol seguir jugant
No troba la merceria on botons hi va trobar.
La mare, la tieta, la veïna, ja no hi son, s’en van anar
També la merceria vella
S’ha n’anat per no tornar.
Són persones, són botigues, són records estimats
D’un temps de moltes penúries
Que ha quedat per recordar.
Juguem a botons, amics
Que encara no som tan grans
Juguem a botons, amics
Que el temps potser tornarà.
Merceria vella, merceria estimada
Digue’m...
On et puc tornar a trobar?
Joan Hernández Bayés (Almogàvers)