Ahir a la nit estàvem parlant de qüestions del reglament un grup de botonaires i un d´ ells, l´Esteve "Chondos" Verde , va comentar que no estava d´ acord amb la interpretació que solem fer d´ una jugada que es produeix amb molta freqüència i que explico a continuació:
Un jugador intenta una passada i , després de tocar-la, la pilota queda fregant ( o gairebé) un altre jugador del mateix equip.
¿ És passi ? No se sap. I, per tal de determinar- ho, un dels dos jugadors ( o tots dos) s´ acosta a la pilota, s´ ho mira detingudament i, moltes vegades, conclou que la pilota "està tocant" al jugador receptor i, per tant, és passi.
El Chondos va explicar que li sembla gairebé impossible que la pilota i el jugador quedin tocant i que si poséssim una lupa suficientment potent veuríem de ben segur espai entre jugador i pilota. En tot cas ningú no pot estar segur a simple vista de que els dos botons, jugador i pilota, quedin tocant. Em va cridar l´ atenció el seu argument perquè jo penso el mateix.
De fet penso que és impossible que una pilota que impacta amb un jugador, per lleu que sigui l´ impacte, quedi tocant amb el jugador. Crec que ha de quedar sempre una separació, per petita i microscòpica que sigui. Seguint amb aquest raonament sempre seria fals dir que jugador i pilota "estan tocant" i, per tant, mai ningú podria arribar a la conclusió de que "ha estat passi" una jugada d´ aquest tipus basant- se únicament en la observació a posteriori de pilota i jugador. ( Ara rellegeixo aquesta última frase i em sona una mica massa contundent i pretensiosa però, en fi, aquesta és la meva opinió)
En definitiva el que proposo és que només considerem passi aquelles jugades en que veiem ( o escoltem) efectivament el passi. Penso que si tenim dubtes i hem d´ acostar la nostra mirada clínica a la pilota per tal de dirimir- ho, llavors no podem honestament dir que ha sigut passi perquè, insisteixo un cop més, així no és possible saber- ho.
Es cert el que comenta en Manel (Tocornal) però les circumstàncies d'apreciació en aquest joc sont moltes:
ResponElimina- La pilota toca o no toca les línies del terreny de joc?
- La pilota está tocant la línia de gol o ha entrat del tot dins la porteria?
-La pilota ha fregat un botó abans de sortir dels límits del camp de joc?
- La pilota ha rebotat voluntàriament en el cos d'un jugador després de tirar?
- etc, etc.
Son circumstàncies del joc que per poder ésser solucionades s'ha de fer un petit (o gran) esforç de voluntat per arribar a entendres amb el jugador contràri, i ràpid que el joc no es pot aturar gaire.
Aixó es de ben segur el que fa gran aquest joc. La possibilitat d'entendres amb el contràri sense necessitat d'un àrbitre... o potser no?
Estic d'acord amb el Joan, aquest joc no te la manca d'error d'un joc informàtic. Les apreciacions d'algunes jugades dubtoses posen a prova la qualitat esportiva i humana del jugador. No sempre ens han de dir que hem de fer en tot, sovint som cadascú de nosaltres que ha de prendre la decisió del que és més just, mai en una jugada dubtosa s'ha de treure un benefici personal.
ResponEliminaAlguns aspectes del joc es poden millorar amb les normes de reglament adecuades, aixó també depen de la nostra capacitat de reflexió i intel·ligencia. No deixem a les màquines que ens ho donin tot fet, com les calculadores aritmétiques que fan servir tots els joves i aquests van perdent la capacitat de fer càlculs matemàtics mentalment.
L'artesania d'aquest joc és el que el fa únic, no ho perdem de vista.
Benvolguts amics
ResponEliminaEm sembla que no m´he sabut explicar.
Naturalment que hi ha moltes circumstàncies d´interpertació personal i no disposem d´altres eines d´evaluació que la nostra sensibilitat i capacitat per tal d´arbitrar- les. Si , en primera instància, no sabem si la pilota toca la línea l´únic que podem fer és mirar detingudament la situació i dir el que honestament veiem. Totalment d´acord, faltaría més.
Però el problema que he tractat d´exposar és diferent, opino: no és un problema de percepció , és un problema d´ètica arbitral , per dir- ho d´alguna manera.
Jo no he vist el passi i és per això que acosto la vista a la pilota. És possible que no vegi espai entre aquesta i el recpetor pero penso que , tot i no veure´l, n´hi ha d´haver sempre i per tant no puc dir que hagi sigut passi. Potser la part més polèmica d´aquest argument és l´assumció de que dos botons ( pilota i jugador, en aquest cas) mai queden tocant- se. Però si estiguessim d´acord en aquest punt no tindría gaire sentit parar- se a evaluar visualment aquest tipus de jugada. ¿ Has vist o has escoltat el passi? Doncs, passi.
En qualsevol altre cas ni et molestis en parar- te a mirar perque no et treurà de dubtes.
Hola,
ResponEliminaCom ja ha explicat el Anton en el seu primer texte, opino exactament igual que ell.
I tambe estic d'acord amb ell en aquest ultim comentari que ha deixat, que les respostes tant del Joan com del Jordi, encare que estic totalment d'acord amb lo que diuen, no contestavan a lo que el Anton vol expusar.
La situacio es molt clara, si no s'ha vist ni escoltat un pase, per a mi NO ES PASSI, pero... a vegades passa que la pilota queda tan tan tan aprop del jugador, que es sol dir "pero si esta tocant, home.."
Be, jo estic segur, que si s'estiguessin jugant un braç o una cama, NINGU en una circunstacia d'aquestes aseguraria que esta tocant.. ¿perque? perque es quasi imposible aquesta percepcio, per lo tant, si no es pot asegurar... ¿perque la gent acostuma a dir que si que esta tocant i continua tirant?
La meva filosofia de joc, sempre ah estat, que les cosas son tal com es veuen. I lo que es supossa, s'intueix, deberia haber estat, sembla, etc... son conjetures, i no realitats. I evidentment ho aplico a "rajatabla" ja sigui a favor o en contra meva.
Salutacions!
He rellegit el text de l'Anton. Entenc que creu imposible que la pilota i un jugador estiguin en contacte després d'un passi. Acceptaria "poc probable" pero no imposible. En el meu entendre i donat que la visió microscópica de l'observador sense aparells adequats sí és dificilisim apreciar-ho, tampoc es pot dir que no hi ha contacte. El criteri que sempre s'ha fet servir és el fil de llum que s'aprecia entre pilota i jugador per acceptar el passi. Crec que és una referència amb certa claretat que tots dos equips acceptan. Si els botons tinguesin sensors que al contacte entre ells una llumeta ens tregues de dubtes acabariem creient més en la tecnologia que en el nostre judici personal i la posibilitat de entendres entre nosaltres. En aquest sentit deia que el joc en definitiva, a més de distreure, desenvolupa capacitats personals; l'habilitat, la estrategia, la sociabilitat...i tambè actituds de resposta davant decisions que ens defineixen com a personas que han de decidir davant el dubte la millor opció.
ResponEliminaÉs la millor opció aquest fil de llum que existeix o no entre botons per determinar el passi? En tot cas si ho veiem, no és cap conjetura.
Sempre m'he entes amb l'Anton i l'Esteve quan hem jugat perque creiem en la nostra honestitat i la posibilitat d'error en algunes jugades.
Salut!
Totalment d'acord amb el Jordi. A més afegiria que donada la nostra dilatada experiència jugant, si s'acompanya d'honestedat, no hi ha pràcticament cap jugada que no ens posem d'acord en 10 segons. Una altra cosa és aquelles dues o tres persones que poden veure sempre les jugades al seu favor i acabes un partit discutint 10 jugades i resulta que 9 has acabat cedint per no discutir. Però, com a tot arreu, només són dues o tres persones.
ResponElimina