Merceria vella
Merceria vella..., on deus d’estar?
Lloc de troballa i record
D’un temps que no tornarà.
Amb il·lusió et busquen, per tornar-hi a comprar
Nens petits, ara ja grans
Botons de totes mides, botons per a jugar.
La mare, la tieta, la veïna , que cosien amb tot afany
També van ser proveïdores
En aquell temps ja a passat.
I el nen, molt crescut..., ara ja gran
I que vol seguir jugant
No troba la merceria on botons hi va trobar.
La mare, la tieta, la veïna, ja no hi son, s’en van anar
També la merceria vella
S’ha n’anat per no tornar.
Són persones, són botigues, són records estimats
D’un temps de moltes penúries
Que ha quedat per recordar.
Juguem a botons, amics
Que encara no som tan grans
Juguem a botons, amics
Que el temps potser tornarà.
Merceria vella, merceria estimada
Digue’m...
On et puc tornar a trobar?
Joan Hernández Bayés (Almogàvers)
Joan, encara ningú havia fet un poema inspirat en el joc dels botons, tot i que Internet ens podria donar alguna sorpresa. En tot cas felicitar-te per deixar aquest testimoni únic d'autèntic amor pels botons.
ResponEliminaEstic amb el Jordi. Qualsevol testimoni és un granet de sorra en la memòria del nostre joc. Moltes felicitats.
ResponElimina