HISTÒRIA EN VERS D’UNA PROMOCIÓ

Promoció finiquitada,

els equips tots decidits.

Uns han pujat a primera,

d’altres s’han picat els dits.

Dos grups de bons jugadors

es jugaven la primera,

jugadors de tots colors....

Es notava la trempera!

Palau al poder! –s’ha dit,

però collons com ha costat!

En Batman i en Vitamènia

al mateix grup...i un pèl cagats!

I de l’altre grup Rapuco

i un Comtal batallador.

Tots quatre cap a primera!

(van agafar l’ascensor).

L’últim partit (decisiu),

jugaven amb gran deler

el Dream Team contra el Comtal,

i el guanyava aquest darrer.

Però en el darrer minut

el DreamTeam un gol marcava

establint l’empat a dos

i el Comtal ja tremolava.

I amb el temps quasi exhaurit

el Dream Team va fallar un gol

que l’hauria dut a primera...

però no va sortir el Sol !

I aquesta és la breu història

de la nostra promoció.

Guardeu-la bé a la memòria

i que l’any que ve sigui millor.....

Apa, salut i botons!

Lo Gayter de Vitamènia

Mundial Futbol Botons

El proper 19 de Juny convoquem a tots els que vulguin participar al Campionat Mundial de Futbol Botons. 36 equips de l’ACFB hauran de representar a les seleccions mundials de futbol. Serà una gran festa a la que està convidat tothom que estigui interessat en aquest esdeveniment social, per conèixer el joc i fer ambient festiu que tindrà lloc al carrer Bigai numero 12, de Barcelona, a partir de les 09h.

BENVINGUTS!

Veieu el video de presentació del Mundial editat pel nostre company Jordi Soler (Can Soler)

I Copa Palauenca BAP

Aquest Dissabte 3 d’Abril hem viscut una gran jornada botonaire: hem jugat la I Copa Palauenca de futbol de botons. Crec que ha estat una gran jornada, sobretot per tres motius:

Primer, pel propi torneig en ell mateix. Botons, bons partits, emoció, gols, golassos (jeje!)... En fi, hem gaudit molt del joc. Només han faltat dos jugadors, que per causa de les festes de Setmana Santa no han estat a Palau.

Segon, pel dinar de germanor que vam fer després del torneig: bon ambient, bona teca, bon vi, bona conversa....

I tercer, per un fet molt destacable: entre tots els assistents vam redactar l’Acta Fundacional de la nova associació Palauenca, el B.A.P., que som els Botonaires Associats Palauencs.

Voldria donar èmfasi a aquest tercer punt. El nostre joc, mal que ens pesi, és un joc minoritari i anem justets de nous talents, de nous socis, de nous practicants. I no només a nivell local, si no també a nivell més ampli. L’exemple el tenim a Barcelona, on costa molt i molt trobar nous socis, i sobretot nous socis joves que garanteixin la continuïtat del nostre joc. O a Osona, on hi havia molt entusiasme i poc a poc s’ha anat morint el joc. O a València, on els practicants d’aquest joc són escassos (d’aquesta darrera associació en parlo per referències, excuseu-me si hi ha algun error).

Crec que en general la tendència és pessimista, però.....NO! NO DESESPEREM! A Sta.de Palautordera hem sembrat una llavor que comença a germinar. Som catorze socis, quatre dels quals (35%) són nanos joves (sí, joves, que vol dir que tenen entre onze i catorze anys!!), un parell que s’acosten a la trentena, i la resta pels volts dels quaranta.... O sigui que sóm una associació jove, amb un gran futur. I és per això que un torneig de Copa com el de Dissabte ajuda a consolidar les bases del joc a Palau, que conta ja amb una lliga que està en joc des d’aquesta temporada.

Per tant felicitem-nos tots plegats per aquesta iniciativa botonaire. Que no defalleixi l’esperit dels botons i que no ens faltin les ganes per tirar endavant. I sobretot no abaixem la guàrdia! Cal que busquem més socis i que engresquem a més gent. Si aconseguim un soci cadascú ens plantarem a la trentena d’afeccionats, i això ja començaria a fer goig!

Apa, salut i botons! Pep - Vitamènia

Palauencs: l'oasi en mig del desert.

Crec que no descobreixo res si dic que la nostra afició es troba en punt mort. No creixem. Ens dediquem a sobreviure pensant que algun dia arribaran temps millors, que s'ha de fer una major comunicació, etc etc. Però la realitat és que cada cop la nostra associació s'envelleix més i més i no s'observa un recanvi generacional darrera dels Villaverde o Milan.

Però davant d'això, sorgeixen fets que donen una espurna per l'esperança. I aquesta esperança arriba des de Palautordera, un poble situat en un lloc màgic a peu del Montseny, que personalment em trasllada als bons records que vaig viure aprop d'aquest paratge en la meva infància.

Des d'aquí, tres emprenedors, o potser hauria de dir tres bojos pel futbol botons, però el que és segur, tres "tius de puta mare" han montat una lliga de 14 equips a Palau. Des d'aquí volia donar-vos la més gran enhorabona per aquesta iniciativa i que la pugueu conservar durant molts i molts anys, sinònim de que sàvia nova s'enganxa a la nostra afició.

Només, si em permeteu, us donaria un petit consell: no deixeu que la vostra lliga es "contamini" de gent que pugui venir de l'ACFB perquè li faci gràcia jugar a Palau. A Palau ja es fan tornejos on ja juga la gent de l'ACFB. Perquè us ho dic? Perquè si teniu gent que comença és important que tinguin referents (vosaltres tres: Batman, Llove i Vitamènia) però que no s'introdueixi gent de fora que pugui tenir molt nivell perquè això desmoralitzarà a aquella gent que comença i plegaran a les primeres de canvi. Això ha passat a Sant Just, ha passat a Puigcerdà, i ha passat bastant a Reus. És només una opinió. La meva sincera enhorabona.

La fi del Futbol amb botons

El nostre company, Ramon Puigcorbe, Rapuco, ens deixa aquest escrit de premsa per si us pot interessar. La traducció l’haureu de fer vosaltres, tot i que s’entén prou be.
Clicant sobre la imatge ampliareu el text.

EL PASSI

Us deixo un escrit realitzat per l'Antoni Serrat (Alcatraz).

Ahir a la nit estàvem parlant de qüestions del reglament un grup de botonaires i un d´ ells, l´Esteve "Chondos" Verde , va comentar que no estava d´ acord amb la interpretació que solem fer d´ una jugada que es produeix amb molta freqüència i que explico a continuació:
Un jugador intenta una passada i , després de tocar-la, la pilota queda fregant ( o gairebé) un altre jugador del mateix equip.

¿ És passi ? No se sap. I, per tal de determinar- ho, un dels dos jugadors ( o tots dos) s´ acosta a la pilota, s´ ho mira detingudament i, moltes vegades, conclou que la pilota "està tocant" al jugador receptor i, per tant, és passi.

El Chondos va explicar que li sembla gairebé impossible que la pilota i el jugador quedin tocant i que si poséssim una lupa suficientment potent veuríem de ben segur espai entre jugador i pilota. En tot cas ningú no pot estar segur a simple vista de que els dos botons, jugador i pilota, quedin tocant. Em va cridar l´ atenció el seu argument perquè jo penso el mateix.
De fet penso que és impossible que una pilota que impacta amb un jugador, per lleu que sigui l´ impacte, quedi tocant amb el jugador. Crec que ha de quedar sempre una separació, per petita i microscòpica que sigui. Seguint amb aquest raonament sempre seria fals dir que jugador i pilota "estan tocant" i, per tant, mai ningú podria arribar a la conclusió de que "ha estat passi" una jugada d´ aquest tipus basant- se únicament en la observació a posteriori de pilota i jugador. ( Ara rellegeixo aquesta última frase i em sona una mica massa contundent i pretensiosa però, en fi, aquesta és la meva opinió)

En definitiva el que proposo és que només considerem passi aquelles jugades en que veiem ( o escoltem) efectivament el passi. Penso que si tenim dubtes i hem d´ acostar la nostra mirada clínica a la pilota per tal de dirimir- ho, llavors no podem honestament dir que ha sigut passi perquè, insisteixo un cop més, així no és possible saber- ho.

Merceria vella

El nostre company, Joan Hernández, (Almogàvers), ens ha expressat emotivament el que significa per a ell la nostàlgia dels botons clàssics, aquells amb els que es va iniciar al nostre joc.

Merceria vella

Merceria vella..., on deus d’estar?

Lloc de troballa i record

D’un temps que no tornarà.

Amb il·lusió et busquen, per tornar-hi a comprar

Nens petits, ara ja grans

Botons de totes mides, botons per a jugar.

La mare, la tieta, la veïna , que cosien amb tot afany

També van ser proveïdores

En aquell temps ja a passat.

I el nen, molt crescut..., ara ja gran

I que vol seguir jugant

No troba la merceria on botons hi va trobar.

La mare, la tieta, la veïna, ja no hi son, s’en van anar

També la merceria vella

S’ha n’anat per no tornar.

Són persones, són botigues, són records estimats

D’un temps de moltes penúries

Que ha quedat per recordar.

Juguem a botons, amics

Que encara no som tan grans

Juguem a botons, amics

Que el temps potser tornarà.

Merceria vella, merceria estimada

Digue’m...

On et puc tornar a trobar?

Joan Hernández Bayés (Almogàvers)