El passat dijous 2 de febrer va finalitzar la lliga del Casal 2011 amb la final dels playoffs entre el Tocornal i el Despertaferro. A la lliga regular el Manel havia quedat primer per només un punt de ventatja respecte en Ferran fet que li donava el paper de favorit ja que tenia el factor local a favor.En Tocornal havia eliminat per la via ràpida al Comtal a quarts de final i a l'Estrella Verde en una semifinal dramàtica que es va decidir en el cinquè partit. En canvi, en Despertaferro venia d'eliminar al Batman a quarts i al Chondos a semifinals amb una gran solvència.
Ja a la final en Despertaferro, fent un joc de control, va aconseguir anul·lar el joc del mig del camp del Tocornal i imposar-se per 1 a 2 en el primer partit. Ja en el segon partit, en Ferran es col·locava novament per davant i per 0-2 deixant contra les cordes el joc i la tàctica tocornalera. Però un parell de canvis tàctics i una major precisió va fer que en Tocornal es tornés a ficar en el partit i el remontés brillantment guanyant per 6-3.
El tercer partit va tenir poca història. En Tocornal va dominar clarament aquesta tercera part i s'emportà un resultat a favor contundent (7-2) mentre en Despertaferro semblava diluir-se.
El quart partit era la primera ocasió que tenia el Tocornal per guanyar el torneig i no la va desaprofitar. Un gol per mala sort en pròpia porta del Despertaferro avançava en Tocornal que, aprofitant l'avinentessa i la pèrdua de concentració del rival,va aprofitar per col·locar-se 3 a 0, ja entrada la segona part. En Ferran, sense res a perdre, va arriscar i aconseguí dos gols de traca per posar-se 3 a 2. Quan faltaven 5 minuts, Tocornal aprofita un fora directe i fa el 4 a 2, però, just treure de mig camp el Despertaferro, en Manel li torna el favor i es marca un gol en pròpia porta al realitzar un mal rebot amb el davanter centre rival. Tensió i nervis en els últims minuts i Tocornal va sentenciar faltant 2 minuts amb el 5 a 3 definitiu.
Bona final i el Tocornal tanca un cercle perfecte al guanyar el mateix any els 4 tornejos annuals: lliga, copa, marabotó i casal. Enhorabona!
Felicitats, Manel!
ResponEliminaEn el decurs de l'ACFB hi han agut equips que han deixat una impremta per la seva personalitat de joc, la novetat dels seus recursos, l'estil, el temperament i per què no dir-ho, la picardia més enllà de lo esportiu. Cadascú expressem en el joc la nostra essència interna que ens caracteritza com a persones. No crec que en l'ACFB hi hagi cap equip que analitzi els partits, abans i desprès, l'equip contrari, la tàctica a seguir, les condicions del moment, com el Manel, en aquest sentit ens aporta un aspecte fins ara poc present, o que pocs fan servir amb tanta fidelitat i constància com l'equip Tocornal.
Aquesta concentració tàctica del Manel que no és necessària a equips com Villaverde, és una reflexió que altres equips hauríem de tenir més en compte, doncs els temps canvien i el nivell de joc va en augment, ja no és suficient els comptats recursos que alguns fem servir, l'habilitat en el passi o la seguretat en el xut a porta. Un nou concepte del Joc Total està donant al Manel un seguit de victòries que el situen entre els tres equips més destacats en la història de la nostra associació, ICK, Villaverde i Tocornal han arribat a assolir el pòdium dels Campions amb distància.
Felicito també al Despertaferro per ser un finalista d'honor.
Moltes gràcies Jordi per les teves paraules i més venint de tu que has marcat una època i sempre t'he tingut com a mestre i que ara, a més, tornes a estar allà dalt.
ResponEliminaDes de fa un temps vaig decidir que tenia que explotar molt més el que jo considero les meves virtuts en altres aspectes de la vida com és la capacitat d'analitzar les coses, perseverància i la capacitat d'autocrítica. Crec que si un vol prosperar en un joc en el que competeix amb un altra ha d'explotar les virtuts pròpies i intentar eliminar les virtuts de l'altra. Crec que d'aquesta manera un se sent més a gust en el camp i minimitzes també el factor sort que, malgrat existeix, es dilueix una miqueta.
Sense la tàctica i la capacitat d'autocrítica segurament ja hauria quedat eliminat a semifinals perquè l'Estrella Verde va jugar bastant millor que jo però, en un moment determinat, un ha de ser capaç de girar el partit amb tàctica i autocrítica i no pensar que ho està fent malament per mala sort, o pel camp o etc o que l'altra té molta sort. El 90% de les jugades que considerem sort no ho són, són una clara conseqüència del que fem.
Són temes de llarg debat però la veritat és que millorant certs aspectes, fonamentalment mentals, he millorat en nivell botonístic.
Moltes gràcies Jordi!