L’altra dia em van preguntar que tenia d’especial el torneig de Sant Burget per a mi: La meva resposta va ser clara i contundent “Torneig? Ah si! És un torneig de rànking si que és veritat però és el torneig que sens dubte menys greu em sap perdre de tots el que perdo. Palau ens rebrà amb el seu fred de cada any recordant-nos que estem a l’entrada del Montseny (pocs freds són tan agradables com aquest, evocant-me alhora records d’infància), jugarem en unes instal·lacions excel·lents i després tots junts, farem un dinar de germanor, que més es pot demanar per un dissabte amb amics i la teva afició preferida? Guanyar? Això no és tan important. Si alguna cosa he après amb els anys botoneros que porto és que aquí la victòria i les derrotes són efímeres perquè dimarts o dijous tornes a jugar.”
I així va ser. Sta Maria de Palautordera ens va rebre amb aquell fred característic, un pèl més pujat de to, però recordant-nos com si estiguéssim en els passadisos del camp del Liverpool que “This is Palau”, un dels nostres temples botonístics. Si fes calor no seria el mateix, no seria St Burget. Can Bonamic ens va rebre com sempre, obrint-nos les seves portes i només podem que agrair la seva paciència. Seguidament i després d’esmorzar, es va obrir davant meu aquella immensa sala amb 16 camps, una sala majestuosa, un temple botonístic, un recinte en el que, a les sis de la tarda, acabat tot el torneig vaig poder gaudir 5 minuts sol amb els llums apagats i on encara semblaven sentir-se els tocs dels botons. Aquella sal està feta per jugar a botons. Amb el temps serà el nostre Wimbledon, un lloc on es conserven les tradicions i es juga un dels tornejos de més prestigi sino el que més.
I d’això últim parlaré en el darrer paràgraf. St Burget reuneix cada any els millors jugadors. Disssabte hi eren gairebé tots i també hi eren els que no acostumen a ser-hi i es troben molt a faltar. És el torneig més difícil de guanyar, és un torneig reservat als millors, però és el torneig més maco de l’any. Per què? Doncs molt senzill, es respon amb un altra pregunta: Hi ha algú que surti trist de Palau després de jugar el torneig?
Tocornal
Botonaires,
Un Tocornal matiner sens ha avançat. Merci Manel, aquests petits detalls paguen l' esforç i els mals de cap.
SANT BURGET 2011:
1.AGRAÏMENTS:
A tots per la participació i el fair play. Ja sabem q els reflexes del sol a vegades molesten i els cavallets no són del tot adients, però mai ni un sol PERÒ per part vostra
A Can Bonamic, per la predisposició i paciència. Hi hem estat treballant i fent soroll sempre a deshores i cada dia... i mai, mai ni una sola mala cara
En Jordi Soler: IN-DIS-PEN-SA-BLE. Q algú sacrifiqui la participació per el reportatge audio visual (encara q t' agradi, q ja sé q em dirà això). I atengui a la premsa. I vagi a buscar aquell detall q falta. I.... I....
A la Marta Palomé. Per una persona MASTER en temes d' organitzacions i mogudes diverses, la col.laboració se li va fer petita, i va haver de portar-se deures per no avorrir-se.
A la meva dona, per la immensa paciència q té amb mi... i pel cop de ma.
En Jordi Pascual BFM, pels trofeus
En marc LEVANTE, per les porteries
En Cesc Rius LA SERRA, pel camp
En Joan (Electrònica Jubany), pel material, les estones,la tele
En LLOVE, pel cop de ma i la càmara
En Mike (Fusteria Abril), per les eines
2. DISCULPES
En Pep i jo hem clavat la banya en organitzar i jugar (només faltaria...). Però la nostra capacitat és com una manta curta. O estàs per tothom que juga i que ens ve a veure, o estàs concentrat en el joc. Però ahir, amb la nostra manta curta, vam acabar amb mal de cap i fred als peus.
MIL DISCULPES doncs, perquè segur q a més d' un li vam contestar sense la paciència q s' ha de tenir en certs moments.
3. FELICITACIONS
Al DESPETAFERRO, pel títol
Al GRÀCIA'96, pel sots-campionat
Al LEVANTE, per la Consolació
Al RAPUCO, pel gran paper... quart-finalista
Al EMPÚRIES, per la recuperació
Al BETIS, millor BAP (novell)
Al BAIX MONTSENY pel grandíssim paper en la 1a fase
i...
menció especial (apart del torneig)
al BAKOMVA, per la seva gran tasca a La Plana. Tan de bo poguessin tornar els temps on hi havien prou equips per fer una lliga.
SALUT A TOTS
SIAU
Batman-Vitamènia
