El nostre joc ha donat durant els seus 20 anys grans campions. Equips que han aconseguit imposar la seva hegemonia durant una època per sobre d'altres equips. Sovint tots ens omplim la boca (amb raó) que guanyar un torneig és molt difícil donat la igualtat que hi ha i que abans de començar es podria donar una llista de 10 equips (o més...) candidats a guanyar aquell torneig. Fins aquí tot és cert. El fet de que hagi hagut 3 guanyadors en els 3 primers tornejos de rànking de l'any no fa res més que avalar aquesta teoria.
Però hi ha diferències entre un bon equip i un gran equip? Per mi si, crec que hi ha una sèrie de trets definitoris que marquen qui és un bon equip i qui és un gran equip. Si ho hagués de resumir en una sèrie de trets diferencials els classificaria de la següent manera:
1.- La trajectòria. Un gran equip marca el camí a seguir, marca una hegemonia durant un temps, independentment que durant aquell moment guanyi molts o pocs títols. Exemples de grans equips tots els podem tenir en ment. Només cal preguntar-se qui ha marcat una època hegemònica en algun moment? Botofumeiro, Chondos, ICK, Villaverde, Almívar o Rampone en són uns exemples. Això fa que aquest equip es guanyi un "caché" que altres equips no tenen. Només cal preguntar-se "amb qui prefereixes jugar un partit decisiu? amb un bon equip en forma o amb un gran equip que sembla no estar tan bé?" jo ho tinc clar, prefereixo sempre la primera opció.
2.- El caràcter. Un bon equip pot arribar més d'un vegada i de dues a les fases finals dels tornejos importants però un gran equip és aquell que, a més d'arribar-hi amb la mateixa freqüència, saps perfectament que guanyar-los en aquell moment és sumament difícil donat que poseeixen un control mental d'aquestes situacions molt important. En aquest cas, sota la meva opinió, ICK, Despertaferro i Gràcia'96 són els tres equips que millor controlen aquestes situacions.
3.- La concentració. Els grans equips marquen la diferència en els moments decisius. Sovint quan acaba un partit sents l'equip perdedor dient "si m'hagués entrat aquesta jugada...", " si ell no hagués fet aquell passi i aquell xut" o "he tingut el partit controlat però al final m'ha marcat en una jugada aïllada", i no ens donem compte que el que estem fent és intentar justificar una cosa que un gran equip té i un bon equip no. Els grans equips no fallen en moments decisius perquè estan convençuts i concentrats del que faran i un bon equip no. I això, es veu amb coses tan bàsiques com la mirada o les gesticulacions. Per exemple, quan un equip gesticula perquè ha fallat ho pot fer de dues maneres: lamentant-se oberta i desmesuradament de la jugada quedant-se bloquejat durant els 3 o 4 següents moviments o veure que les seves gesticulacions o laments van encaminats a buscar solucions a allò que acaba de passar. Us convido a que ho veieu de la gent.
Així, qui és un bon equip i qui és un gran equip? A dia d'avui per a mi, només hi ha 10 equips en tota la història de l'ACFB que mereixen aquesta categoria. No, no els diré.
Una abraçada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Manel, interesant reflexió.
ResponEliminaEstic d'acord que un gran equip te els seus moments de glòria i marca una època.
Desprès el relleu és inevitable, perque els bons equips que aprenen dels altres, es fan grans.
La motivació penso que és un dels aspectes que més fan per millorar o mantenir-se en primers llocs.
Però com tot en la vida hi ha qui te un do especial per certes activitats i aixó fa que sempre sigui un rival molt difícil.
No hi ha dubte que tu ja estàs entre els grans i potser per aspectes que tenen més a veure amb els prolegomens del partit que en el joc, que serà una consequencia d'aquells.
Els teus anàlisis dels contrincants et donen una petita avantatge que s'ens escapa als que improvisem més.
I posats a fer llistes, es indubtable per mi que Villaverde és el millor, per la seva gosadia en el lloc i mínima especulació.
Desprès hi ha un grup darrere que li segueixen els pasos molt aprop i que el seu mèrit està en progresar temporada a temporada.
Es a dir, els innats i els que s'ho guanyen.
Completament d'acord amb tots dos. Afegir una observació. Sense saber perquè, a tots hi han equips que se’ns posen millor o pitjor sense tenir en compte la seva qualitat al camp, simplement perquè ens costa més. Aquest aspecte fa que sovint les competicions tinguin resultats sorprenents i equips a priori guanyadors, pateixin desfetes en mans d'equips teòricament inferior i que donen la salsa al joc.
ResponEliminaDespertaferro