Que el BAP és una realitat com associació botonística ja ningú en pot tenir cap dubte. La feina ben feta, encapçalada per en Jordi Roca (Batman) al que, tot i la seva joventut botonaire caldria donar-li ja una placa d'homenatge per la tasca que realitza, ha calat molt fons en un poble entregat als peus del Montseny, on es respira un ambient botonístic pur, sense protagonismes, sense entrar en personalismes, on el que agrada és jugar a botons i la resta és secundari.
Però el BAP ja no és únicament una associació d'uns nois que comencen a jugar a botons. És una associació que en poc temps ha sigut capaç de donar jugadors d'un grandíssim talent, barreja del dur aprenentatge que es pateix a l'ACFB i la ilusió de crear alguna cosa nova i propera a casa seva. Aquí, en el BAP, és on els Vitamènia, Llove i Batman acompanyats de joves i no tan joves promeses com el Betis, Catalunya, Cracks o Palauenc creixen i creixen i posen en perill l'hegemonia d'una ACFB que, tret de certs moments reusencs i alguns talents valencians, no ha tingut rival en quant a nivell de joc.
Així, dissabte, Vitamènia va portar el Botó Prestigi, cap i casal dels tornejos de l'ACFB cap a Palau. Però no només això. La seva fraticida semifinal amb en Llove passarà a la història de l'ACFB i d'aquells que el vam veure com una lluita acarnissada per fer-se un lloc a la final. Va guanyar en Pep, com podria haver guanyat l'Antoni. Però va ser en Pep, per mi justament malgrat que l'Antoni va fer un grandíssim torneig.
A la final, en Vitamènia tenia davant seu el Villaverde, el Messi de l'ACFB, el noi que tot el que toca ho converteix en jugada de 4 passis o en gol. Qui més qui menys podia pensar que el Villaverde era el favorit, era lògic, donat l'experiència d'un i altra i perquè el Villaverde només acostuma a perdre finals quan es costipa. Però en Vitamènia li va passar la ma per la cara , li va fer un bonic vestit a mida i no només el va guanyar amb justícia, pintant-li la cara, sino que el va deixar a 0. Villaverde no va marcar. Villaverde i 0 gols són contradictoris. Gran Vitamènia.
De moment aquest any dos tornejos de rànking i dos guanyadors de tornejos poc habituals els darrers anys: Botofumeiro i Vitamènia, dos grandíssims equips amb un gran moment de forma. Caldrà veure com els Gràcia, Despertaferro, Tocornal, ICK, Estrella Verde i companyia reaccionen davant aquesta nova hegemonia. BAP puja amb força, amb molta força i molt em penso que no serà l'únic torneig que portaran a Palau enguany. Vaja, n'estic segur i accepto apostes.
Enhorabona Pep!
Tocornal
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Totalment d'cord amb el que dius, Manel. Felicito al Pep per la seva gran victòria i al Jordi pel seu compromis i dedicació als botons, implantant una llavor important a Palau.
ResponEliminaI tambè a tu, entre altres coses, per aquest text tant ben expressat.
Tot plegat petits moments de glòria d'una afició que espero sigui per molts anys.
En dues paraules: "IM-Pressionat". Així és com he quedat en llegir aquest escrit. Només puc afegir una cosa:moltes gràcies!!
ResponElimina