Palauencs: l'oasi en mig del desert.

Crec que no descobreixo res si dic que la nostra afició es troba en punt mort. No creixem. Ens dediquem a sobreviure pensant que algun dia arribaran temps millors, que s'ha de fer una major comunicació, etc etc. Però la realitat és que cada cop la nostra associació s'envelleix més i més i no s'observa un recanvi generacional darrera dels Villaverde o Milan.

Però davant d'això, sorgeixen fets que donen una espurna per l'esperança. I aquesta esperança arriba des de Palautordera, un poble situat en un lloc màgic a peu del Montseny, que personalment em trasllada als bons records que vaig viure aprop d'aquest paratge en la meva infància.

Des d'aquí, tres emprenedors, o potser hauria de dir tres bojos pel futbol botons, però el que és segur, tres "tius de puta mare" han montat una lliga de 14 equips a Palau. Des d'aquí volia donar-vos la més gran enhorabona per aquesta iniciativa i que la pugueu conservar durant molts i molts anys, sinònim de que sàvia nova s'enganxa a la nostra afició.

Només, si em permeteu, us donaria un petit consell: no deixeu que la vostra lliga es "contamini" de gent que pugui venir de l'ACFB perquè li faci gràcia jugar a Palau. A Palau ja es fan tornejos on ja juga la gent de l'ACFB. Perquè us ho dic? Perquè si teniu gent que comença és important que tinguin referents (vosaltres tres: Batman, Llove i Vitamènia) però que no s'introdueixi gent de fora que pugui tenir molt nivell perquè això desmoralitzarà a aquella gent que comença i plegaran a les primeres de canvi. Això ha passat a Sant Just, ha passat a Puigcerdà, i ha passat bastant a Reus. És només una opinió. La meva sincera enhorabona.

La fi del Futbol amb botons

El nostre company, Ramon Puigcorbe, Rapuco, ens deixa aquest escrit de premsa per si us pot interessar. La traducció l’haureu de fer vosaltres, tot i que s’entén prou be.
Clicant sobre la imatge ampliareu el text.

EL PASSI

Us deixo un escrit realitzat per l'Antoni Serrat (Alcatraz).

Ahir a la nit estàvem parlant de qüestions del reglament un grup de botonaires i un d´ ells, l´Esteve "Chondos" Verde , va comentar que no estava d´ acord amb la interpretació que solem fer d´ una jugada que es produeix amb molta freqüència i que explico a continuació:
Un jugador intenta una passada i , després de tocar-la, la pilota queda fregant ( o gairebé) un altre jugador del mateix equip.

¿ És passi ? No se sap. I, per tal de determinar- ho, un dels dos jugadors ( o tots dos) s´ acosta a la pilota, s´ ho mira detingudament i, moltes vegades, conclou que la pilota "està tocant" al jugador receptor i, per tant, és passi.

El Chondos va explicar que li sembla gairebé impossible que la pilota i el jugador quedin tocant i que si poséssim una lupa suficientment potent veuríem de ben segur espai entre jugador i pilota. En tot cas ningú no pot estar segur a simple vista de que els dos botons, jugador i pilota, quedin tocant. Em va cridar l´ atenció el seu argument perquè jo penso el mateix.
De fet penso que és impossible que una pilota que impacta amb un jugador, per lleu que sigui l´ impacte, quedi tocant amb el jugador. Crec que ha de quedar sempre una separació, per petita i microscòpica que sigui. Seguint amb aquest raonament sempre seria fals dir que jugador i pilota "estan tocant" i, per tant, mai ningú podria arribar a la conclusió de que "ha estat passi" una jugada d´ aquest tipus basant- se únicament en la observació a posteriori de pilota i jugador. ( Ara rellegeixo aquesta última frase i em sona una mica massa contundent i pretensiosa però, en fi, aquesta és la meva opinió)

En definitiva el que proposo és que només considerem passi aquelles jugades en que veiem ( o escoltem) efectivament el passi. Penso que si tenim dubtes i hem d´ acostar la nostra mirada clínica a la pilota per tal de dirimir- ho, llavors no podem honestament dir que ha sigut passi perquè, insisteixo un cop més, així no és possible saber- ho.

Merceria vella

El nostre company, Joan Hernández, (Almogàvers), ens ha expressat emotivament el que significa per a ell la nostàlgia dels botons clàssics, aquells amb els que es va iniciar al nostre joc.

Merceria vella

Merceria vella..., on deus d’estar?

Lloc de troballa i record

D’un temps que no tornarà.

Amb il·lusió et busquen, per tornar-hi a comprar

Nens petits, ara ja grans

Botons de totes mides, botons per a jugar.

La mare, la tieta, la veïna , que cosien amb tot afany

També van ser proveïdores

En aquell temps ja a passat.

I el nen, molt crescut..., ara ja gran

I que vol seguir jugant

No troba la merceria on botons hi va trobar.

La mare, la tieta, la veïna, ja no hi son, s’en van anar

També la merceria vella

S’ha n’anat per no tornar.

Són persones, són botigues, són records estimats

D’un temps de moltes penúries

Que ha quedat per recordar.

Juguem a botons, amics

Que encara no som tan grans

Juguem a botons, amics

Que el temps potser tornarà.

Merceria vella, merceria estimada

Digue’m...

On et puc tornar a trobar?

Joan Hernández Bayés (Almogàvers)

Futbol de taula

Sempre hi ha algun motiu per sorprendre's en aquest mon del joc i més quan es tracta d'adaptar el futbol al joc de taula. Us recomano el bloc http://humbertsanz.blogspot.com/ on l'Humbert ens ofereix alguns dels jocs relacionats amb el futbol.

El gol d'or.

Torneig si, torneig també, ens trobem a les fases finals aquell partit o aquells partits que se'n van a la pròrroga per a veure quan s'aconsegueix el gol d'or que classifiqui un dels dos i que, sovint, pot durar tan temps o més com el propi partit donat que no hi ha límit temporal.

Crec que hauríem de buscar una solució amb aquest tema donat que la durada d'aquests partits qüestiona l'agilitat i l'espectacularitat del nostre joc, així com l'organització del propi torneig que es pot allargar molta estona si hi han molts partits condemnats al gol d'or.

La solució que jo proposo és la de 5 minuts de pròrroga i, un cop finalitzada, xuts a porteria que, tot i que podrien ser penaltys, en el nostre joc el penalty és relativament senzill. Proposo tres variants.

1.- 3 xuts per equip de manera alternativa. La pilota al mig del camp i el botó al punt de penalty propi.

2.- 3 xuts per equip de manera alternativa. La pilota al punt de penalty i el botó al mig del camp.

3.- Una variant semblant al penalty de l'hoquei patins. Botó i pilota al mig del camp. Una primera tirada per col·locar la pilota més enllà de la zona neutral i la segona tirada és xut a gol. Això es faria 1 cop per equip fins que un fallés i l'altra marqués.

Només són suggerències. El que no podem fer, crec jo, és seguir com ara o argumentar que això afavoreix a l'equip que xuta millor perquè el gol d'or ja afavoreix l'equip que xuta millor.

El rebot

En el post anterior, es reflexionava sobre el benefici o perjudici que el reglament contempla en algunes jugades. Una de les jugades que considero beneficia al infractor és el rebot. Tot i ser una habilitat del joc provocar un fora de banda o corner rebotant la pilota en un contrari, no ho entenc així quan la pilota en contacte amb un botó aquest surt bruscament desplaçat pel xoc d'un altre. No us sembla que darrere d'aquesta agressiva acció s'amaga una falta encoberta?. No estic dient que es castigui el rebot producte de l'habilitat si no la brusquedat que podria "lesionar" a un botó. Proposo trobar alternatives com:

1. No es pot provocar un fora de banda ni corner a un botó que prèviament a tocat la pilota.
2. Haurà d'haber un màxim de 4 cm entre la pilota i el jugador.

Que ningú s'espanti, nomes son reflexions per debatre.

Salut!